Cercador
CONSIR (DESFICI)
Un relat de: Bernat Roca PascualAssedats devenèm cercaires,
endevinaires en desèrt d'amors.
Dolor e pler donetz-me consir,
espasa que m'fiça dins mon cors.
Ieu m'iré quand vendrà l'auba
e sola davant l'espill romandrets
sens plus consol qu'el solaç agut
e l'esperança que torne l'escura
Midons de gran paratge, filha de beutat!
Car prenc desconhort de com sui presoner,
de lo mieu sòrt, de vos e de mon cors.
Demessis lo solei e s'acosta l'auratge,
l'iverns gelatz arriba, platz'me pas!
Ieu m'iré quand vendrà l'auba
e sola davant l'espill romandrets
sens plus consol qu'el solaç agut
e l'esperança que torne l'escura
L'orizon fon-se e la vespra tomba,
jorn e nit devenc-se una sola cosa
aital com fan els cossos detz amants.
Guilhem de Joià (XIII)