Compromís

Puc tenir més o menys importància,
recórrer a qualsevol recurs
per revestir els versos d'elegància.
Puc ser una desconeguda
que deixa empremta en els seus escrits
que podran ser o no llegits;
això sí, en llengua catalana.
Em podrà empènyer l'ambició,
però mai em lligaré a l'arrogància
que em duria a la primera plana.
Passaré hores i nits escrivint,
suaré les gotes de l'esforç
en veure bullir en cada mot la passió
d'una rima que continua existint.
Podré guanyar i viure en el record
o bé romandre sota el polsim de l'oblit;
però si hi caic, no em revifaran
les lletres daurades de la traïció
ni duré el rancor clavat al fons del pit.
Vivint en un món ple d'aldarulls,
on els temps passats ja no tornaran,
on el present és un instant
i el futur l'oasi de la nostra por,
jo assumeixo el compromís:
Que ressoni enmig dels batibulls
la meva veu, la nostra veu;
i que sorgeixi de la vall silenciosa
la flama d'una llengua preciosa.
Jo camino, vosaltres caminareu?
Per aquells que la creuen perduda
i per aquells que fa temps l'enterraren:
Simpatitzants de l'opressor
que volen omplir la butxaca
que tenien encongida i buida
pel fet de ser d'un país petit
i amb l'ànim reprimit;
heus ací, la seva resurrecció:
a la meva poesia,
als crits d'un jovent embogit d'alegria,
al so de la falç dels nostres camps,
als sopars de la família,
als cants de la vigília,
a la plaça fent col·loqui amb els avis,
a les conferències dels més savis,
al pati de l'escola,
en un simple i afectuós "bon dia",
enmig d'una nit plena de xerinola,
al telenotícies del migdia
i a qualsevol lloc i moment
que ens ofereix viure aquesta vida
al nostre bell país.
Que una llengua no mor mentre el poble la parli!