Comiat

La notícia m’agafà completament desprevingut: “Oriol, et deixo!”. Encara avui les paraules martellegen el meu cervell esporàdicament. En un breu instant vaig passar de la incredulitat a l’astorament per, a continuació, instal·lar-me definitivament en la desesperació. En un tres i no res, em vaig trobar immers en una d’aquelles escenes cinematogràfiques on ella confecciona la maleta alliberadora mentre ell, perseguint-la per tota la casa, vomita perquès ridículament. Al mateix temps, s’apoderà de mi una culpabilitat estranya, desconeguda que, en un temps rècord, m’ajudava a confeccionar la llista imaginària de les possibles causes d’aquell èxode tan dolorós. De sobte, alhora que descobria una nova faceta del meu jo, vaig notar la humitat d’unes llàgrimes que regalimaven teatralment galtes avall, tot plegat d’un patetisme irrefutable. L’escena, breu en el temps però colpidorament llarga per a mi, finalitzà amb un sonor cop de porta i una frase que em perforà els sentits implacablement: “No siguis patètic i comporta’t com un home per un cop a la vida!”. Mai més vaig tenir notícies seves.
Avui sóc un home alliberat i no deixo d’agrair l’oportunitat que m’oferí la seva partença. El seu record, difuminat, fins i tot intranscendent, es perd en la fi dels temps. Malgrat tot, sovint, no deixo de caboriejar sobre ella. Com un joc, sense pretensions ni rancúnies, com una teràpia cicatritzant em deixo portar pels records i els ulls se m’omplen d’un tel humit amb massa facilitat. Llavors, em pregunto si, finalment, em vaig comportar com un home —com se suposa que s’ha de comportar un home en aquests casos?— o si, d’altra banda, em vaig deixar engolir per la situació, enfonsat, maldestre i ferit de mort. Ara sé que tot plegat no té importància, que la vida que no hem viscut no existeix. Fins i tot, potser, ella no va existir mai igual que jo, potser, mai no he sabut comportar-me com un home. Però, home o no, dono gràcies per poder-me llevar cada matí en el món després d’ella, el món d’ara, un món que transcorre, desfila, llisca, avança i, fins i tot, derrapa plàcidament, cap a endavant.