Comiat a la mare

Això et doldrà a la força com a mare que ets, però no passarà massa que aconseguiràs deixar el dolor de banda, afegint-lo a totes les altres desgracies que tens al damunt.
Suposo que amb mi al llarg dels anys has fet el que has pogut, però les meves necessitats no les has pogut veure, hauran estat les teves circumstancies primer i després les de casa, però el fet ha estat que m'he sentit només com una copia mal feta de la Pepi, que s'ha deixat com un material de segones, que sempre s'ha de controlar que faci les seves tasques correctament, perquè no esta ben equilibrat.
Potser es veritat que no estic equilibrada, perquè si no no faria això que he fet, hauria tingut la valentia de dir-te i fer el que calia en el seu moment, o si mes no ara d'adulta que tinc el suport del meu home, els meus fills i la meva jove, però amb el temps que vaig estar fent de mini Pepi en vaig tindré prou per quedar completament inservible.
No te'n culpo, se que no vas tindre una bona vida de jove, i després no va ser ideal, però si t'he de dir que potser si hagessis pensa't una mica en el que t'envoltava, inconvenients inclosos, hauríem pogut ser una família una mica mes feliç.