Cercador
Com un trasto vell
Un relat de: Joan Marc Fortuny Casals- Compartir:
Com un trasto vell, abandonat, mig robellat, ningú se’n recorda d’aquell trasto. Ja ha passat de moda. Ningú el vol.
Agafen el trasto vell.. i com tots els trastos cap a la golfa, amb una pila, el tiran, i tanquen la porta, allí es queda, allà es quedarà fins que algun dia se’n recordin d’ell, poden passar anys, només per el semple fet, que ja es vell, que ja ha pasta de moda. On s’han quedat tots els records? On són? Ara ja ningú recorda aquell trasto, es vell… està mig rovellat.. baah… ara ja en tenim un de nou, que més don el vell, però els records on són? -Em pregunto jo.
Ningú se’n recorda, el nen s’ha ficat a jugar amb el seu joguet nou, però el vell està a la golfa, rovellant-se més,
Agafen el trasto vell.. i com tots els trastos cap a la golfa, amb una pila, el tiran, i tanquen la porta, allí es queda, allà es quedarà fins que algun dia se’n recordin d’ell, poden passar anys, només per el semple fet, que ja es vell, que ja ha pasta de moda. On s’han quedat tots els records? On són? Ara ja ningú recorda aquell trasto, es vell… està mig rovellat.. baah… ara ja en tenim un de nou, que més don el vell, però els records on són? -Em pregunto jo.
Ningú se’n recorda, el nen s’ha ficat a jugar amb el seu joguet nou, però el vell està a la golfa, rovellant-se més,