Una vella joguina...

Un nen petit li acaben de regalar una joguina, és nova, es per ell sol, està molt il•lusionat li ensenya al papa, a la mama, a l’avi i a l’avia, està molt content ell amb la seva joguina. També té altres joguines però aquella, es nova, li ha encantat, no para quiet amunt i avall, cridant PAPA! MAMA! AVI! AVIA! MIREUM-HE! El pare guarda les altres joguines, el nen com si res, ell continua amb la seva joguina! ÉS NOVA!!! Al cap de una setmana el nen continua jugant amb el seu joguet com el primer dia feliç, amunt i avall. Al cap d’un més el nen s’ha cansat d’aquella joguina, el nen està buscan les seves altres joguines, però on són? El pare les havia guardat, o potser fins i tot llançat. El nen no pare quiet buscant les joguines, es para i li pregunta al Pare: - Papa on són les joguines velles? El pare li respon que les va llençar que com ja no les feia servir eren trastos vells. El nen se’n torna cap al menjador, on tenia la seva jugina la nova... però ara per ell ja és vella... però ara només en té una...
El nen s’arrepanteix de no haver jugat amb les altres joguines, ara se’n recorda dels bons moments amb les altre joguines.