Com la llum

Fores com la llum
que el Sol il·lumina,

la teva resplendor,
per a mi, la més gran.
Com una visió
et vaig veure....

Jo amb el cap baix
deambulava cera amunt cera avall,
absort amb els meus pensaments,
sempre negres de la meva dissort,
pro vaig sentir una veuuuuu

¡ Holaaaaaaaaa ¡

i en alçà ells ulls
et vaig veure,
i amb pujà un sufoco per tot el cos,
que res fou més ermós.

La teva cara brillant del Sol torrat,
els teus pits amb els tirants ensenyant,
la teva samarreta estil banyera tota negra....
no ennegria ta follia....
la lluïes amb tota la teva alegria.

El veure't el Cel es va obrir
i tota la negror que m'envoltava
és torna joia immensa
i sense cap temença
el mont en fer un tom.

Ja no tingué mai més,
ganes de morir.