tempesta

Un relat de: ilime

Tempesta


En la fosca de la nit
trista i pausada nuvolada.

La tempesta està a punt d'esclatar,
el vent et fa sentir xic,
tota la natura s'encongeix,
tots els essers vius s'amaguen.

L'un rere l'altre
els llamps fan un concert,
amb sonores tonalitats
de greus i aguts,

forment el baluern
més fort de la natura,
per atemorir la rassa humana
i també l'animal.

La benaurada pluja
a tots en reconforta,
ens treu les migranyes
angunioses i angoixades,

i ens neteja
el cos i l'esperit,
què és el be més preuat
d'aquest món.


Emili


Comentaris

  • Benvingut[Ofensiu]
    Nessa Bentanachs | 26-04-2007 | Valoració: 7

    Hola

    Primerament et vull donar la benvinguda a RC.

    M'he llegit tots els teus poemes a exepció de "A la meva estimada" i el que més m'ha agradat ha estat, sens dubte, aquest. M'agrada com tractes la natura i la pluja i com la retrates, aíxí de senzill, tan natural, és molt acollidor.

    Ara bé, hi hagut uns moments en què m'he perdut per faltes ortogràfiques greus... trobo que hauries de cuidar l'ortografia, pensa que una "t" al final d'un verb acabat en "-en" fa pensar, automàticament, en un participi.

    M'agrada com signes, em recorda a Espriu amb la seva mítica Sinera.

    Adéu-siau

  • ginebre | 26-04-2007

    llegit els teus poemes, escrits amb senzillesa i un llenguatge amable. Aquest en especial, el destaco. M'agrada la idea de la força de la natura per curar, per netejar, per treure'ns cabòries i maldecaps.
    Et felicito i et dono la benvinguda en aquest món de lletraferits que és RC.
    Fins aviat
    ginebre

l´Autor

ilime

6 Relats

2 Comentaris

4728 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00