Com d'un poema interessant, se'n pot fer Art

Com d'un poema interessant, se'n pot fer Art.


L'escrit, fet per un modest versificador, es va voler modificar
per millorar-lo i que fos digne de figurar entre les creacions
dels mestres en gai saber, i poder presentar-lo als Jocs Florals
tant de moda en aquells temps.

S'escollí a un poeta novell i innovador, molt revolucionari en els seus escrits,
però totalment diferent dels escriptors famosos. Grans admiradors
fruïen de les seves obres i els nombrosos detractors en deien mil pestes
d'elles.

De foll era tractat pel seu escriure tant recargolat i metafòric com si anés esperitat.
El que és cert és que patia de forts dolors reumàtics i es prenia
el que avui en dia es coneix com al·lucinògens, i que eren maceracions del bolet
"Amanita muscària", per calmar i mitigar el desassossec del mal.

El seu estil, personal, exuberant, creatiu i experimental, engrescà a un mecenes
a oferir-li aquell escrit amb plena llibertat per fer i desfer. Aviat posà en marxa la
maquinària del seu intel·lecte. El repte era engrescador i el seu gran amor a la natura,
a una religiositat profunda, a unes tècniques agosarades el feren posar a treballar.

Ràpidament modificà el basament i l'estructura externa donant-li unes paraules genials,
quasi del tot desconegudes, amb idees novadores inventades i tant arrissades que deixà
bocabadats als seguidors i als adversaris. Augmentà la llargada del poema fins on el
cim de les normes vigents li ho permetien, i bastí un final captivador.

No es salvà ni el més intern del treball impregnant-lo de les seves creences més arraigades ni de la facilitat de llegir-lo, això sí, amb l'ànima oberta al us i gaudi de
l'obra. Rondinant pel preu que demanà, però satisfet del que havia aconseguit l'escriptor, el patrocinador el va recomanar a un amic seu perquè li bastis del no res un gran poema, cosa que el ja mestre poètic acceptà encantat.

L'obra es presentà als Jocs Florals d'aquell any i com que els altres concursants eren
tant o més bons i ja consagrats, foren nomenats "el Jocs de la Discòrdia" per les moltes discussions i baralles verbals que despertaren.



Pautes per comprendre el relat.

L'escrit: La Casa Luis Sala Sánchez del Passeig de Gràcia nº 43.
El modest versificador: Un mestre d'obres, feta el 1877.
El poeta novell: Antoni Gaudí i Jornet. Era l'any 1904.
"Amanita muscaria": Present en les obres d'en Gaudí, era un remei comú
receptat pels metjastres.
El mecenes: Jose Batlló Casanovas
Paraules genials: Pedra de Montjuïc , el trencadís, els balcons, el drac, la creu, les
inicials JHS, JHP, M...
La part interna: L'escala, la xemeneia (un matràs dels Alquimistes), les columnes
mitjaneres (en forma d'ossos - carbonat càlcic- fetes de marbre blanc),
les xemeneies simbolitzant els Templers, les portes, els mobles...
L'amic: Pere Milà Camps.
L'altre gran poema: La Casa Milà (La Pedrera)
Els "Jocs de la Discòrdia" : La mansana de la discòrdia, com encara es coneix.