CLAROR DE L'AVUI

Ja no era com abans
Com l'abans passat.

A l'abans present
Gairebé no et sentia
Poc a poc
Anaves allunyant-te
Sortint de mi
Del passat
De mi.
A l'avui.

Que ja no festejàvem
Poc a poc
Ens oblidàvem que
Ens dèiem adéu
Sense la paraula adéu.

I no et volia ja
Perquè de vegades sentia
Que la teva existència
Sempre en mi
S'havia esvaït
Fins el punt
Que no et veia.
Enamorats sinònim d'ahir
Enamorats ¡mentida! em vaig dir.

-S'ha acabat- va ser la frase
Freda, sorda,
Que et vaig dir
Al mig del carrer
I tu canviant de vorera
Amb el rostre inexpressi
Em vas contestar
-Com tu vulguis.

Havies fugit de l'ànima
A l'altre vorera ja no quedava res
Una dona bonica, de cabells llargs,
De cos menut i tendre
Que es va fondre amb les ombres
De la nit.

Abans de tornar a casa
Vaig sentir un gran buit
I un alliberament
Però la teva imatge
No volia anarse'n.

Va romandre uns dies
Com un fantasma
Cada cop que el record
M'esmolava.

T'havies quedat fixa
A la meva mirada
Muda, present.
Et tenia als meus ulls
A la meva mirada.

El teu cos a la meva mirada
I foll vaig córrer com quan era un infant
I et vaig atrapar
Així que et vaig tornar a veure.
-Vine, no t'en vagis
torna amb mi.
No t'en pots anar
Sempre et tindré presa a la mirada-.

I desde la mirada
Poc a poc tornares
Mai t'havia vist plorar

I desde la mirada
Fins a mi, fins el lloc
Sacríleg si tu vols

I des de la mirada
Hem tornat a refer-nos
Hem tornat a congregar-nos
Amb la sagrada forma
Del nostre amor
Tant i tant herètic.
A l'església on ens coneixèrem
Prop del port
Prop del mar
Prop d'ells arbres indians
D'ombres del passat
D'ombres i claror
I palmeres.

Sembla la claror de l'avi
Potser blavor del demà.