Carta d'un fill a tots els pares del món

- No em donis tot el que et demano. A vegades, només demano per
veure fins on puc arribar.

- No em cridis. Et respecto menys quan ho fas; i m'ensenyes a
cridar a mi també. I jo no ho vull fer.

- No em donis sempre ordres. Si en lloc d'ordres, a vegades em
demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i a gust.

- Compleix les promeses, bones o dolentes Si em promets un
premi, dóna-me'l; però també si és un càstig.

- No em comparis amb ningú, especialment amb el meu germà o
germana. Si tu em fas sentir millor que els altres, algú
patirà; i si em fas sentir pitjor que els altres, seré jo el que
patirà.

- No canviïs d'opinió tan sovint sobre el que he de fer.
Decideix i manté aquesta decisió.

- Deixa'm valer-me per mi mateix. Si tu ho fas tot per mi, jo
mai no podré aprendre.

- No diguis mentides davant meu. Ni em demanis que jo en digui
per tu. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

- Quan faig alguna cosa dolenta, no m'exigeixis que et digui per
què l'he feta. A vegades ni jo mateix no ho sé.

- Quan estiguis equivocat en alguna cosa, accepta-ho. I creixerà
l'opinió que tinc de tu, i així m'ensenyaràs a admetre les meves
equivocacions també.

- Tracta'm amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb que
tractes els teus amics. Que siguem família no vol dir que no
puguem ser amics també.

- No em diguis que faci una cosa si tu no la fas. Jo aprendré
sempre el que tu facis, encara que tu no ho diguis, però mai
faré el que diguis i no facis.

- Ensenya'm a estimar i a conèixer Déu. Encara que en el
col·legi i a la catequesi em volen ensenyar, de res no serveix
si veig que tu ni coneixes ni estimes Déu

- Quan t'expliqui un problema meu, no em diguis "no tinc temps
per tonteries" o "això no té importància". Tracta de
comprendre'm i ajuda'm.

- I estima'm. I digues-m'ho. A mi m'agrada sentir-t'ho dir,
encara que tu no creguis necessari dir-m'ho.