Carta a ningú

Digue'ls que només vull que confïin en mi, que m'agradaria que em demostressin que m'estimen, que no em fecin sentir tantes vegades com si els molestes tenir-me al seu costat, que em fan mal les seves paraules, que em fan por les seves miardes, que se m'ha trencat el somriure, que sembla que no se m'acabin mai les llàgrimes, que m'estan treient les ganes de viure.

Potser no t'escoltaran, potser et giraran la cara, potser et diran que t'ho estas inventant o no voldran admetre el que passa. Diran que només és un somni, perquè tu vas marxar fa temps, també em vas deixar sola, però jo mai t'he oblidat, no sé si de veritat existeixen el cel i l'infern, no se si estas en algun lloc des d'on m'estas veient, no se si tu em trobes a faltar, però en el fons jo sé que estas viva perquè tothom viu si el segueixen recordant.

M'agradaria tan que poguessis ajudar-me, que em fecis costat i així poder tirar endavant, perquè ja no em queden forces, perquè mica en mica m'estic enfonsant, ja casi no puc ni somriure, perquè cada vegada que ho faig son més les ganes que em venen de plorar, de dormir per sempre i venir al teu costat.

Ara mateix, destijo amb totes les meves forces que vinguis a buscar-me, que em portis amb tu… amb tu i amb tots els altres que també se n'han anat, i aixì tornar-vos a veure, tornar a riure, ser feliç i llençar les llàgrimes en un pou sense fí.