CARMENIU. VILA I VALL DE CASTELLBÒ. MONTFERRER I CASTELLBÒ. L’URGELL SOBIRÀ. LA VEGUERIA “ ETERNAMENT IN PECTORE” DELS PIRINEUS

 El Jordi Vila Juncá, sherpa emèrit dels Pirineus,  que exerceix de notari gràfic, narrador
visual,  en diu Facebook, de les terres
de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades,  i l’Antonio Mora Vergés establien una joint
venture, el Jordi Vila Juncá aporta les imatges, i , l’Antonio Mora Vergés fa
la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i
al ensems us esperonem a compartir-la 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en
valorin la seva publicació,  en matèria
de divulgació del Patrimoni històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica
de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?

 

En aquesta ocasió pública fotogtrafies de 
Carmeniu , nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò i de
l'entitat municipal descentralitzada Vila i Vall de Castellbò, a l' Urgell
sobirà

Es troba al coster del serrat de Roca Redona, a 1.135 metres, a l'obaga de
la vall de Castellbò.

El poble està a sobre d’un barranc.

Les comunicacions són a través de l'antic camí de Pallerols i es comunica
amb Castellbò per una bona pista.

La població, com la resta de nuclis del municipi, ha minvat força, d'uns 47
habitants el 1857, passà a 14 el 1960, 3 el 1991 i 2 el 2020.

Quan al topònim el diccionari català valència balear ens que  etimològicament evoluciona  de casa Minici (nom personal germànic). En
l'Acta Constitució de la Seu d’Urgell,  apareix Casa Muniz com a nom corresponent a
l'actual poble per Carmeniu (cfr. Meyer-Lüb:ke Noms lloc Urg. 16).

De l’església parroquial de Carmeniu advocada a Sant Fruitós, n’havíem publicat:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2021/01/esglesia-de-sant-fruitos-de-carmeniu.html

El Jordi Vilá Juncá, feia un comentari a les fotografies;

Sant Chez  - pensem que fa referència
a  Pedro Sánchez Pérez-Castejón (Madrid,
29 de febrer de 1972 - porta una mica de quitrà per aquest poble , tot i
mantenint la pau, tranquil·litat, resiliència, EU.

La meva condició d’aborigen, em fa pensar que serà més efectiva la petició
al bon Déu amb la intercessió de  Sant
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259),
també anomenat Sant Fruitós, bisbe de Tarragona i màrtir,  un dels màrtirs més antics documentats a la
península Ibèrica, amb el meu afegitó “ personal”, Senyor; allibera el teu
poble!

Us esperonem a compartir aquesta entrada 
amb TOTS  els mitjans
informatius,  locals, comarcals,
provincials, nacionals, de tot signe i 
“color polític “  perquè en valorin
la seva publicació,   recordeu
SEMPRE  que  en matèria de divulgació del Patrimoni
històric, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que
parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.