càntic a la mare

CANTIC A LA MARE

Per què em mires tan fixament?
Perquè pateixes per mi cada minut?
Per què em somrius sense dir jo res?
Per què plores si no és de tristor?


Ets mare,amiga,fidel i propera,
ets tresor que enlluerna
i escalfor en la fredor de la solitut.
Ets jutge que dona raons com temples,
ets companya de secrets i confidències.

Jo no sé dir t'estimo,
ni tampoc regalar petons,
però en el fons del meu cor
signifiques molt i molt.

Per tu arribo a casa abans que res,
amb tu comparteixo éxits i derrotes,
tu fas que els meus somnis siguin discutibles,
però també sé que t'enorgulleixes de la teva filla.

Per què has tancat els ulls?
per què respires a fons?
Tant de bo la vida fos
eterna i sense retorn…