Cercador
En una nit de lluna plena
Un relat de: olga biesa jimenez- Compartir:
La nit arriba calurosa/la foscor avança sigilosa/la por envaeix el meu cor pobre/una carta per obrir i una esperança vergonyosa...
Les mans em tremolen/la veu em flaqueja/començo a llegir paraules amoroses/i de sobte una frase em deixa mig morta...
Tu ja no ets el mateix/la dolcessa s'ha tornat enveja/el teu cor ara es una pedra/i jo moro de pena...
Avui tot ha canviat/tu ja estas lluny/avui he entes que la vida es quelcom mes/i que el temps s'acaba ....començar de nou , viure de ple. .
Les mans em tremolen/la veu em flaqueja/començo a llegir paraules amoroses/i de sobte una frase em deixa mig morta...
Tu ja no ets el mateix/la dolcessa s'ha tornat enveja/el teu cor ara es una pedra/i jo moro de pena...
Avui tot ha canviat/tu ja estas lluny/avui he entes que la vida es quelcom mes/i que el temps s'acaba ....començar de nou , viure de ple. .
Comentaris
-
Instant[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 31-08-2014 | Valoració: 10
Caram, quina sorpresa méss positiva aquest poema, no el contingut de la carta... Et felicito també per la originalitat de l'escriptura, amb les barres telegràfiques que separen escenes cinematogràfiques. Un instant de por davant una carta i una resposta interna d'afirmació. endavant Olga i una forta abraçada.
Aleix