CANÇÓ

Un relat de: Àgora

L'habitació sense pretensions i tu i jo al llit.
Sense res a fer ni res a dir, miràvem el sostre blanc,
Suposo que esperàvem que passessin les hores d'aquella nit,
O era només que no podíem fer l'amor sense sentir-nos malalts?

Ho recordo tot exactament, tu no, babe?

L'habitació era gran, estava buida
No teníem res ni diners, tampoc cap ganes de créixer
No sabien res del futur però sabíem que no seguiríem junts.
Tu no ho sabies? De veritat no ho sabies, babe?

Ho recordo tot exactament, tu no, babe?

Buit el teu cos, buit el meu també
Dies d'hivern i de neu al carrer
Els teus cabells rojos i els meus negres crus
Feien la nostra bandera de joventut
I ja no hem tornat a parlar mai més, mai més
Així ha de ser, no creus, babe?
Ara, aquí i per sempre: Adéu siau.




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Àgora

Àgora

6 Relats

4 Comentaris

3745 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Vaig nèixer a Barcelona i ara mateix visc a Ottawa. M'encanta viatjar i estar-me una bona temporada als llocs però m'estimo Barcelona i sóc ben catalana!
He estudiat filologia catalana i he tingut feines vàries, com gairebé tothom.
Tinc un blog: www.adaesnomdefada.blogspot.com
Escric des que els catorze anys vaig decidir que volia ser poeta. La poesia em queda grossa de moment així que gaudeixo creant contes curts!