Can Fanga

Aquest matí sortia de la feina acompanyat per la fressa d'un sol matinal i la llum sòrdida d'una munió de motocicletes corrent com vespes. Treballo els diumenges i els dimecres a les nits, i quan entro a la feina molts cops estic sense gaire forces i endormiscat, en canvi quan en surto tinc una energia i unes ganes de fondre'm al món barceloní que mai me les acabo.

Un exèrcit d'homes de corbata, diari i maletí, s'esperen a l'altra banda del pas de zebra com esperant que el semàfor marqui l'inici de l'estampida, i es que la vida a Barcelona ja n'és un doll de salvatge, has d'anar esquivant la gent pels carrers de l'eixample, la pista de la cursa que diàriament s'esdevé al món barceloní entre la pressa, la cultura i la diversitat.

Però la pista és de primera, és encantador caminar per carrers nets, sense una gota de brutícia i on l'olor predominant és la dels perfums i les colònies fresques. Vulguis o no s'encomana, la Ciutat Comtal t'encomana el seu tarannà. No sé si les ciutats poden veure-hi però tinc la sensació que Barcelona t'ensenya la seva visió del món per poc atent que estiguis. Quan hi vas, Barcelona et transemet vitalitat i esperit de fer les coses bé; potser ho fà que és la capital d'un gran país -que tot i que volgut mesell i petit, és dels més grans del món-. No sé perquè, però Barcelona s'insinua un lloc propici per l'èxit, és un punt en mig del món on s'hi freguen la bellesa i l'esperit de la lluita. I pel camí et van parlant les fantasies d'en Gaudí barrejades amb el cafè dels estudiants, l'eficàcia del metro i l'elegància de les bicicletes, la dolçor de les àvies -amb les seves respectives gossetes- i la sobrietat dels policies, l'alegre música del rodamón i la farla de l'alegre polític corrupte, les festes nocturnes i les visites al museu amb un amic o amiga. Al món barceloní tot és dinàmic i va a un ritme tan difícil de seguir com enganxós alhora.