Càlid matí de novembre

T'ha despertat la claror.
Dolça com els teus records,
suau com el pas del temps.
Diuen que encara és tardor.

Has volgut saber què passa,
i has obert el finestró.
Ha entrat un bri d'esperança,
una nova sensació.

Pots veure un cel net i clar,
i sents que l'aire fa olor
de rosada i humitat.
També escoltes la remor

de les bestioles presents.
Ovelles, cans i algun boc
són el matiner concert,
però no els pots veure enlloc.

El camp ara està ben viu.
S'alternen verds i marrons:
molta d'herba i camps llaurats.
Així viuen la tardor.

Jo voldria que plogués.
Molta d'aigua. Llamps i trons.
Però sembla que un dia més
segueix vencent la calor.