cada nit la mateixa història

Un relat de: albaluna

Les meves mans troben a faltar les teves. No es que a aquestes altures em mori per tu com una tonta. Ja no t'estimo, t'enyoro una mica, i m'obligo a oblidar-te sense saber si encara es massa aviat o massa tard. I es aleshores, així, a les fosques, desvetllada, sense defensa, quan penso que si em veiessis aquí, morta de fred, vindries a consolar-me...
...com si poguessis...
...com si volguessis...
...com si a algú li importes...

Comentaris

  • benvinguda[Ofensiu]
    jmgg | 03-01-2006

    Sempre hi ha algú a qui de ben segur l'importes.
    Enhorabona i benvinguda a relats.
    Et llegiré
    Endavant i força companya

    Josep Mª

  • Felicitats![Ofensiu]
    cassigall blau | 03-01-2006

    Tens un estil d'escriure que m'encanta.

    Una abraçada

    pere

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de albaluna

albaluna

5 Relats

13 Comentaris

4117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60