cada nit la mateixa història

Les meves mans troben a faltar les teves. No es que a aquestes altures em mori per tu com una tonta. Ja no t'estimo, t'enyoro una mica, i m'obligo a oblidar-te sense saber si encara es massa aviat o massa tard. I es aleshores, així, a les fosques, desvetllada, sense defensa, quan penso que si em veiessis aquí, morta de fred, vindries a consolar-me...
...com si poguessis...
...com si volguessis...
...com si a algú li importes...