Etern

Un relat de: albaluna
Etern, infalible, fidel.
Els seus encants esvaeixen paisatges onírics. Qualsevol intent d'allunyar-lo és va. Et despertes aliena a tot el que t'envolta però per sort aquí està ell.
Esperant, impassible.
T'apropes, el beses. Com sobreviure sense ell? Podria?
I és llavors quan despertes del tot. Massa caos dins el teu cap per deixar-ho ara.

Ell és només una excusa per seguir endavant. Et domina, t'envelleix, i encara així el prens.
El seu astut sabor amarg fa que et perdis en ell. Et mata però et fa feliç.
Perquè com bé va dir un gran filòsof…esclar que el cafè és un verí lent, fa 40 anys que el bec.
Això mateix, cafè. Tan sols cafè. Què creies? Una de les moltes petites coses que aconsegueixen fer la nostra existència una mica més viva.

Comentaris

  • Molt bon...[Ofensiu]
    AVERROIS | 26-05-2011 | Valoració: 10

    ...joc amiga meva, el café un bon amant, com no, al menys ens desperta al matí perquè poguem gaudir de la bellesa del dia.
    Una abraçada.

  • Per primera vegada[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 26-05-2011 | Valoració: 10

    Et llegeixo per primera vegada. Per mi la paraula ETERN existeix i la visc. Encara que a vegades la percepció és variable.
    Escrius: "els seus encants", i jo em permeto enriquir-ho (amb tot el respecte) i els meus encants.... és una afirmació d'autoestima estimulant.

l´Autor

Foto de perfil de albaluna

albaluna

5 Relats

13 Comentaris

4682 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60