Buidor

La buidor és fa persona dins meu,
m'ofega cada cop que aixeco els ulls,
no trobo repòs enlloc, tinc adolorits els peus,
el seny trontolla entre records i penombres,
sóc un mort que reviu la seva història.
El temps recula pres de la por,
la buidor s'enfila pel coll buscant un plor,
com uns excrements d'ironia,
babes fetes amb aires de supremacia,
una elegància externa envoltada de pobresa,
el fingit humor pregant per sobreviure,
el meu cor sentint l'escomesa de la mentida,
i ella creix en silenci de pura hipocresia,
ferint-me allà on encara sagna la ferida.
És la buidor que resona esculpida,
és la cremor del no res fet vida.