"Brut a la llum de la lluna"

La nit és de clar de lluna. Un home i una dona, tot passejant, s'acosten per un carreró fosc al lloc on tenen el cotxe aparcat. Discuteixen moderadament acalorats sense adonar-se'n dels dos nois dolents que els segueixen des de fa un parell de minuts.
"He passat la nit més avorrida que puc recordar en molt de temps, tia.", diu el Pere. "No ho hauria pogut suportar ni un minut més. T'ho dic de debó, nena."
"Però què t'empatolles?! No m'ho puc creure! M'aixeques la camisa.", respon la Sandra. "Diga'm que no has gaudit del segon acte. Quina meravella! No havia rigut mai tant. I, llavors, el moment més emotiu. Ah... He asaborit cada segon."
"Has asaborit aquesta...? Increible!... Bé, Sobre gustos..."
"Mira que ets estúpid!"
"I tu mira que ets estup...enda!"
La parella arriba a una mena d'aparcament en un solar no vigilat. Son al davant del seu cotxe però encara parlen. La porta del vehícle és tancada.
"... I la manera que ell aconsegueix els calers al final...", continua en Pere, "Ridícul! No em diguis!"
"Home, clar... Has de concedir alguna petita llicència a l'autor.", rebat la noia. "De qualsevol manera, això no és rellevant en la història, no?"
"No em facis riure! És una puta m... ", s'interromp el noi en notar la presència dels quinquis que mentrestant s'han apropat ràpidament, d'amagatotis, i han aparegut de sobte. "Alegria! el que faltava pel duro...", mastega en veu inaudible.
"Ei, nois!", intervé el delinqüent Capullu-Ràpid, tal i com el marca un tatuatge a l'avantbraç esquerre.
L'altre, el que porta una samarreta on es pot llegir Roling-Pitxa, a la seva, s'ha col·locat darrera la Sandra i la toca al coll amb la fulla d'una navalla.
"Iiiiih!", xiscla la dona en percebre-ho.
"No et facis el mascle, milhomes.", avisa el Roling-Pitxa dirigint-se al Pere.
"Treu-li les mans de sobre...", s'engresca el nano desobeint l'advertència.
"Shh, nen...", li trenca la frase el Capullu-Ràpid. "I tu, bonica, millor no cridis... Que podries perdre la veu per sempre, carinyu. Sigues bona, bandarrrra!"
"Pere,...", somiqueja aterrida.
"Vale.", reacciona el bon jan. "Voleu diners? Crec que tinc un parell de talegus. La cartera? Si us plau, tius, no li feu mal. Us ho dono tot.", ofereix.
"Toca'm els ous! Em carrega que comencin així, Capu.", es queixa el Roling-Pitxa. "Fotem-li!"
"Merda, que algú ens ajudi!", prega en un xiuxiueig l'al·ludit.
"No. El que has de fer es controlar la puteta!", mana el Capullu-Ràpid. "A veure aquest rellotge, senyor...", li demana al Pere amb un moviment manual prou indicatiu.
El Roling-Pitxa olora els cabells de la Sandra. Llavors, baixa la mirada cap al pit de la jove alhora que amb la navalla encara li apreta al coll una mica més. El Capullu-Ràpid, per la seva banda, inspecciona la cartera del Pere. El que hi troba no el fa feliç i el mira amb menyspreu.
"La meva arracada...", proposa la víctima en adonar-se'n. "És feta d'or. No ens feu mal, si us plau!"
"Passa-me-la! Vinga!"
El Capullu-Ràpid mira la noia espantada. També li fa un cop d'ull al cotxe de la parella mentre el Pere es treu neguitós la joia de l'orella. En acabat, la hi ofereix.
"Va, les claus del cotxe!", crida impacient tot just rebent l'arracada.
"Pere...!", plora la Sandra
"Pren-t'ho amb calma, nina.", li aconsella el que l'agafa tot i mirant-li directament el pitram. "Sigues bona minyona, i calladeta."
"D'acord, molt bé!", reacciona a l'instant el Pere. "Aquí les teniu, val?"
"Així m'agrada."
El bona peça agafa les claus i obre la porta esquerra del turisme, "De puta mare!".
"Oi? Podem marxar... eh?", demana el Pere.
El Capullu-Ràpid engega el cotxe. El Rolin-Pitxa també s'està posant com una moto fixant-se en els mugrons de la femella a través de la roba. Ella se n'adona perquè nota una escalfor sospitosa al seu darrera.
"Pere... Pere...!", xiuxiueja. Però l'única cosa que rep com a resposta és un gest de total indefensió.
"Ja teniu el que volieu. Podem marxar, ara?", pregunta l'home.
Ningú el respon.
"Redéu, m'estic posant calent de l'hòstia!", anuncia el Rolin-Pitxa. "Ei, Capu, me la follo ara mateix! De debó, tio. Deixa'm fer-ho, va!"
En una fracció de segon, en el temps que es pronuncia ‘follo', el caire de l'afer canvia.
"No li deixis, Capu!", prega el Pere. "Teniu els diners, les joies i el cotxe... Deixeu-nos anar ara!"
El Capullu-Ràpid surt del cotxe i s'acosta al Pere mentre el Roling-Pitxa segueix els seus moviments amb la mirada. La Sandra continua aterrida, igual que el Pere.
"Pere...!", repeteix la noia en un aler.
"Mira, el meu amic està molt catxondu.", explica el lladre. "És molt lleig i brut, ho sé.", diu rient. "Creus, potser, que conec la manera d'aturar-lo si ell es descontrola?", pregunta tot treient una pistola automática de la butxaca del xandall. "Penses que podries fer alguna cosa per salvar-la?"
"Deixa'm fer-ho, Capu!", s'emociona l'altre. "Vigila'l una estoneta, només serà un moment!", demana mentre grapeja els pits de la noia alhora que la punxa al coll amb el ganivet. Ara ja es veu una fina línia de sang a la carn d'ella.
"Faré el que volgueu, us donaré qualsevol cosa. Però deixeu-la en pau, si us plau.", hi torna en Pere. "Atura'l!"
"Jo?!", riu el Capullu-Ràpid mentre el seu col·lega prova de treure la samarreta a la femella. La imatge que veu li sembla cómica, li fa molta gràcia i riu una mica més. Aleshores, se li acosta i posa el canó de l'automàtica a la cara del Pere. "D'acord. Estigues quiet, Roling!"
"Ves a cagar!", protesta el Roling-Pitxa. "Ho necessito, tiu! T'ho juro, Capu!", insisteix. "Digues el que et roti... Però jo cardo ara, a ell o a ella. Tant se me'n dona, Capu! Ho faré."
"Quiet parat, Roling.", li torna a manar. "Espera un segon."
"Vaig a f..."
"Que t'esperis, he dit!", el fa callar posant-li la pipa a la cara per un moment. "Em sents quan et parlo, Roling?", s'emprenya. El seu còmplice no diu res. "Molt bé, així és com m'agrades."
Hi ha un tens silenci.
"Bé, vailet... La cosa pinta magra per tu, de debó.", comença a dir tot girant-se cap al Pere. "Però aquesta nit em sento generós. Així que et proposo una tria. Que me'n dius?", planteja mentre mou el canó de la pistola a prop de la cara del Pere. "Genial, oi? Digues!"
"Suposo.", respon l'agredit. "Oh, gràcies!", diu també amb un filet de veu sarcàstic.
La Sandra profereix sons llastimosos mentre el Roling-Pitxa somriu i li frega el cul.
"De cine, doncs!", s'engresca el Capullu-Ràpid. "Simple i fàcil: tu o ella."
"Què?!", s'exclama el noi perplexe. "És broma?"
"Tu què creus, Peret?", pregunta tot seriós mentre en Roling-Pitxa conté una riallada. "Tu tries: O et folla a tu, o la folla a ella. Tu o ella, cul o cony... A ell tant se li en dona."
En Roling-Pitxa no deixa de somriure. És feliç.
"Però, com...?", reacciona contingudament enfurismat.
"Pere, Pere, que tens el cap com una pera... shh, shh, shh!!!", el fa callar mostrant-li l'arma automàtica. "Recorda que tinc amics com aquesta, Pere!", i somriu. "Estàs fotut, tiu, així que o ens fas el joc, o perds..."
Tens silenci novament. El Roling-Pitxa forceja sense descans amb la Sandra, el coll de la qual sagna, no gaire. Ella es queixa discretament com a senyal de dolor i ràbia mentre el Pere es desespera quan la pistola li toca el rostre.
"Que em follin el cul?", pensa el Pere tot mirant la seva xicota i sentint l'arma a la galta. "Ni parlar-ne!!! Quin parell de fills de puta! Maleïts!... Cagun tot! Per què ens havia de tocar a nosaltres?", es pregunta mostrant tota l'ira al posat. "Seria ben humiliant per mi que em trenquéssin el cul!... Ben mirat, igual que per a ella que la forcin. Tot i que, clar, per una dona és més normal ser penetrada.", continua rumiant. "Però, valga'm déu, en què punyetes estic pensant?! Com puc plantejar-me deixar que aquest porc fastigós es folli la meva estimada Sandra?! Ni parlar-ne! I si té la SIDA? Merda, merda...!", es martiritza.
"Què, nano? Estic perdent la paciència!", insisteix el Capullu-Ràpid. "Escull ja!"
"Jo també la perdo", diu rient el Roling-Pitxa. "Jo també."
Un silenci tens i una llàgrima d'impotència.
"D'acord, que em folli a mi.", consenteix finalment el Pere amb tristesa i resignació.
"Molt bé, molt bé, hehehe!", se n'alegra en Roling-Pitxa tot donant una empenta a la Sandra en direcció cap al seu company, treient-se-la de sobre, i acostant-se al Pere. "Carn fresca per mi."
"Pere!", plora la Sandra mentre l'estriptís forçat del seu home té lloc. "Pere!", hi torna tot seguit en veure com comença a ser penetrat.
"Molt bé, Pere. Has pres una decisió per nosaltres.", sentencia el Capullu-Ràpid coincidint amb la primera sotregada. "Així que en Roling et folla a tu,... i jo em follo la teva estimada doneta! Prepara't nena!"
Ràbia, ràbia, ràbia.
"I recorda que tinc una altra arma.", rient.

Fi.