Breu

Mentre, a fi de trobar el teu segon relat recomanat, seguia baixant pel llistat dels teus relats avall, avall, m’ha cridat l’atenció aquest “Breu” sense comentar, i he decidit estrenar-ho jo:
quina bona pensada la meva, ja que ha estat un plaer topar-me amb el blau del mar bressolat pel so de les onades, el cel amb núvols blancs i més tard carregat de trons, la sensació de ser segura al llit mentre a fora plou, ...
quina pau que dóna aquest deixar passar el temps gaudint de tot allò que ens envolta, oi?

Després de llegir-ho, i ja que a més m’expliques en el teu darrer comentari que “Jo també començo el dia obrint la finestra i contemplant el cel”, no puc per menys que oferir-te aquest altre poema: Abracadabra!

Pel que dius dels comentaris, pensa que en gran part són deguts a que sempre responc als que rebo, i això crea vincles entre autors; també a què prenc la iniciativa i comento a qui s’estrena com autor o a qui mai no m’ha comentat: encara que sé que de vegades no rebré resposta, altres si: sóc una “lectora i comentarista compulsiva, jaja!

Bé, tornaré aviat, però entre tant t’envio una abraçada blava,
Unaquimera