Brava

L'onze d'octubre ho vaig percebre,la vida em dibuixava l'esborrany d'un precipici que temia des de feia temps;sense vegetació, ni cel, ni velles arrels que em poguessin suavitzar la imminent caiguda al buit.
Ajupida al teu costat podia llegir el compte enrera en el teu alè, en la balada dels teus ulls.....
Instants de precisa direcció però de gust amarg inacceptable.
Vaig crear un cercle de carícies sobre el teu frondós i familiar pelatge, per no esborrar dels meus records el tacte que vivia en tu .Et seguia en silenci la decadent respiració,on en cada exhalació, m'aturava, pensant que seria la darrera. No em volia acomiadar mullant-te el rostre, però de no haver sigut així no hauria estat jo.
Se que el teu amor m'ha endolcit els records, perquè cada vegada que et penso et sento aquí, com si mai ens haguéssim hagut de dir adéu.