Cicles

Homogènia humanitat
Tocada i sentenciada
Imprudent desconcertada
D'un planeta despistat.
Et mostres fort en la rutina
Més valent si et tornes pols
Des de el finestró de casa
Veig l'aquarel·la d'un nou món.
Respira sempre amb ulls joiosos
L'invisible adéu dels malaurats
Amorosint la seva absència
Amb bons records que t'han deixat.
Aprenents d'herois de contes
D'horitzonts inversemblants
Cel nocturn sense lluna
Infidel sense un amant.
Àstiga música que m'espantes
Antany d'altres et van dansar
Dempeus rere la vida espero
Per poder-nos retrobar.
Al meu carrer no hi ha petjades
Dorm melancòlic i abandonat
No oblidem tenir memòria
Per sols guardar el que és important.
Homogènia humanitat
Altruista i pacient
D'escalfó incandescent
D'un planeta,vull creure,
Cada dia més conscient