Boira entre Boira, Maragdes Perdudes

El cercle de fum ja s'havia tancat sobre l'escenari. El concert d'uns tal Abracadaver acabava de començar. Era un grup curiós la veritat. No si veia una clara unitat, d'aqui provenia la seva força.

Un duel entre músics, on les regles només les possava el recinte. En el moment de més espectació
les quatre figures aliaven les seves notes, la flama dels instruments emboirava l'ambient i amagava les cares exhaustes. Però per desgràcia tothom no gaudia del moment, com debia...

Recolçat sobre la soledat de la humida barra tením el nostre desconsolat individu:

Home d'uns trenta-cinc anys, que no veu res davant seu. Està perdut, però és massa orgullòs per confessar-ho. Es sent frustrat, no treballa del que hauria volgut, i no es per falta de capacitat, si nó que l'atzar l'ha martiritzat. Tot no acaba aquí perque realment el seu problema té a veure amb la seva vida social. En absència de companyia, combat les hores de solitud amb alcohol.

Per un rampell incontrolat, s'alça de la barra amb moviments lacats. La boira ofega els seus atropellats ulls, tot transcorre amb "normalitat". Vol trobar la seva princessa per aquest nit.
Pobre desgraciat, la seva olor rebentaria l'alcoholimetre.

Les princesses no tracten directament amb alcoholics. Tranquils ell ja ho sabia això. Acostumat a les mirades agressives i les paraules més dures, el nostre amic opta en tancar-se en si mateix, i que sigui la imaginació qui relament el faci volar.

Entre tant descontrol, troba a dues preciosses maragdes, que extranyament, el reflexen a ell amb dolçor.

El desafortunat no recorda res més d'aquella nit.