Ben lluny

Marxa ben lluny. Veste'n.
Fuig de mi per un temps,
potser així tindré un respir,
potser lluny no em sembles tan imprescindible.
potser lluny no seràs únic.

Potser lluny jo seré jo sense condicionals.
Potser recuperaré la satisfacció pròpia
d'una vida en solitari,
sense necessitar-te.

Potser lluny seré capaç de negar-te
i d'afirmar-me a mi en soledat.

Veste'n.

Emporta't els teus dubtes al maletí.
Veste'n i deixa'm que n'aprengui a viure
de mi mateixa,
de les meves pròpies condicions.

Marxa lluny,
que la teva indecisió,
el teu no amor no em corqui,
no se'm faci insoportable.