Cercador
Bell matí d'arribada de València. Per que tots tinguem "Bona senyal"...Boºoºoºna Senyal a tots!
Un relat de: Epicuri- Compartir:
La lluna de València. Batalla de satisfacció. sentir la flama encesa, de cap a cap de La Nació. La festa, la fresca, L'albada de cel daurat. Tornant de mostrar la cara ampla d'un nou sol. Escanyat sense saber-ho: Valencià! de Barcelona...des d'el Carx a Castelló. La Franja, Catalunya Nord. Tantes terres mediterrànies, canten la mateixa Cançó. Vella... i per fi nova Alçant-se als enganys del cop de Constitució! Els vells fantasmes, les ombres que no mes moren davant l'acció: Qui ho deia? Quan mes corres més creix l'ombra. Quan li fas front se li veu el llautó.
Comentaris
-
L'ombra de València[Ofensiu]Aleix de Ferrater | 24-04-2011 | Valoració: 10
Caram, caram, quin gran treball amb tan poques paraules! Precisió exacte amb un llenguatge poètic, que em recorda el dinou i la gran Renaixença. L'ombra que s'allarga quan més corres i València pot oferir ombres allargadíssimes amb les planúries immenses que la rodegen. Haig d'anar-hi d'aquí poc temps i pensaré en el teu relat quan hi sigui. Encantat de coneixer-te i saludar-te Epicuri. Una abraçada valenciana.
aleix
l´Autor
1124 Relats
836 Comentaris
429051 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72
Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.Em re-escric a mida que em llegeixes.
Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.
Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.
El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.
Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.
La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE
Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.
Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.
Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.
La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .
La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.
M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.
O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.
J.V. FOIX.
Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.
Jaume Sisa.
Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.
Joan Maragall.
Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.
markonomistes@hotmail.com