Baixant les escales

Vaig baixar les escales corrent, sense mirar enrrere, sabia que el pare m'esperava a la sortida amb el cotxe, just al veure'm l'engegà i tots dos vam anar cap a l'hospital.
Jo no havia gosat dir res als companys,sobretot perquè no sabia amb claretat el que passava,però també perquè no volia escampar falços rumors.
Aquell matí tot havia transcorregut amb normalitat, la mare m'havia aixecat a les set, l'esmorzar m'esperava a taula i el pare amb el cotxe preparat per portar-me a classe.
A l'escola, a punt d'acabar el curs tots estàvem exaltats i nerviosos, sense parar atenció a les explicacions dels professors que amb prou feines tenien temps de dir dues paraules seguides sense que algú els interrompís. Però quan semblava que tot seguia el seu curs normal, una trucada trencà aquell transcurs intocable i invariable de la meva vida i apareguè un caos mental en el que jo no estava acostumada.
Al arribar a l'hospital preguentàrem per la mare a recepció,ens van dir que esperèssim a la saleta i que ja ens avisarien. Van passar uns pocs minuts quan una metgessa aparegué i ens cridà com a familiars de la meva mare, nosaltres ens vam aixecar per impuls simultàniament i la doctora amb una serietat casi de funeral ens posà al corrent de la situació.
Tot havia anat molt depressa, ella havia anat a fer un encàrrec de feina amb el cotxe i un altre vehicle saltant-se un estop l'enxampà pel darrere causant-li una contusió molt forta al cap. Pel que semblava no era greu, però tenia que estar amb observació unes hores.
La vam passar a veure, estava adormida, i tenia el cap envenat. Semblava débil,com si es poguès trencar amb un sol dit, el pare li agafà la mà i li acaricià , jo me la vaig quedar mirant, no m'acabava de creure que ella estiguès allà estirada i jo observant-la dreta al seu costat, quan normalment era al revés, ella des de la porta de l'habitació em mirava quan jo em quedava adormida.
Finalment va obrir els ulls a poc a poc, ens va mirar als dos fent una ganyota, nosaltres li somrrigueren, no va dir res però nosaltres sabíem el que ens estava dient, jo li vaig dir que també me l'estimava. Vam passar tota la nit allà, fins que el pare em diguè que marxés cap a casa que ja era tart, jo li vaig negar amb el cap , però no el vaig convèncer així que després de despedir-me de la mare amb un petó, vaig deixar l'hospital i em vaig dirigir cap a casa.
No vaig clocar ull en tota la nit, quan a primera hora del matí va sonar el telèfon, era el pare que em va dir que ja havien donat d'alta a la mare i que ja venien cap a casa.
Jo vaig sortir corrents a buscar a la floristeria més propera el ram de flors més bonic, per que quan la mare arrivés se sentis còmoda.
Al cap d'una mitja hora arrivaren a casa, el pare feia cara de canssat i la mare , tot i que duia el cap ben envenat feia bastanta bona cara.
Quan el pare se n'anà a dormir jo em vaig quedar parlant una estona amb la mare, ella em digué que no havia donat mai tanta importància a la vida fins que s'havia trobat a l'hospital pensant que en aquell accident l'haguès pogut perdre. Em va dir que aquell estiu faríem un viatge innoblidable tots junts per celebrar que tots estàvem bé i que teníem salut.