AVUI HE RECORDAT A ALGÚ QUE TENIA OBLIDAT

A vegades el poder del subconscient és més capaç de moure voluntats humanes que la pròpia consciència humana.
Avui, aquesta nit, he somiat amb el meu cosí Jordi, que almenys fa deu anys que no hem tingut cap contacte. Des que no hi han bodes, ni batejos ni enterraments no ens veiem, no ens comuniquem. Cadascú ha forjat les seves vides a cent quilòmetres de distancia. I prou feina tenim! Em justifico i disculpo. A tots ens costa molt de mantenir viva la relació amb el cent per cent amb la parentela. Si hi sumem la parentela de la parella, els fills, l’escola, les extraescolars, les festes d’aniversari, la feina, els amics actuals i els que ho van ser intensament i ara estan ubicats al nostre subconscient com a coneguts amb els que van compartir grans moments del passat. Ai el passat…! A vegades el recordem amb pena, i amb ganes d’oblidar-lo i d’altres amb tanta glòria que necessitem que torni per fer-nos sentir vius, arrelats i estimats.
Aquest nit he tingut un somni. En un poble desconegut, però amb els elements necessaris per recordar-me el poble on vivien els seus avis i on jo hi anava a passar els estius. Ara que estic desperta, no recordo la trama ni l’argument, ni tan sols de què hem parlat. Només recordo, amb els ulls plens de llàgrimes, que t’he enyorat.
Em decideixo. Agafo aquella agenda antiga on tinc anotats els telèfons fixes i truco. Hem de parlar, ni que sigui un cop a l’any. Ens ho mereixem. Ens ho debem a nosaltres i als que ja no hi son i que ens van unir.
Avui, aquí, el meu subconscient ha mogut la meva voluntat conscient, que jo fins ara havia estat incapaç de moure.
Avui, estic feliç d’haver recordat a algú que tenia oblidat.