Avorrides a l'ombra (o 'Llet de Santa Teresa')

"Vas sortir, les rajoles sota els peus afortunadament fresques, malgrat la nit d'estiu d'un dia de garrafes de suor. Vas mirar el cel, com d'un color malalt que et castigava les ràbies i manies i pors. Vas necessitar dirigir els ulls cap a la palmera alta- tot i distant- que no feia massa anys havies presentat als teus infants com a un ésser màgic pentinat pels vents...i quin d'ells, quin, havia bufat massa fort o depressa o tot alhora per haver-se endut la possibilitat de repetir aquells moments, aquell tram de vida incomparable? Avesar-te a la solitud al balcó sense la nena ni el nen. Vas voler plorar. T'havia de venir, voler-ho és forçar-ho malgrat voler-ho. L'imperi de 'mama' enfonsat. Un 'mare' d'adults, el substitut amb deix amarg. Havien crescut, havien crescut. Tu semblaves empetitida per la pena, encongies l'esquena.
Vas deixar estar l'estar a fora. Vas entrar. Llegiries. Autors de la pròpia llengua o estrangera, enfortir la ment que es desviava cap a dispersions. Evitar la irrigació de records que et causaven somriures fiblaires. Recularies, recularies. Diries, els diries, ells esperant les teves paraules, els contaries històries de la palmera pianista que podia transformar-se en un gegant de barba de fulles de tall sec, de tall net, poques vegades, quan s'enfurismava perquè ensumava tempesta i la tempesta se li posava a dins. La mare de les criatures. La mare dels adults?"

T'estimo, t'entenc, t'acarono, t'abraço. Parlem-nos. L'autora i tu. Ens ajuda?

Autora- Avui, al pati de la cafeteria, parlaven de temes trivials, unes dones i un home. Ell deia poc, típic, parlen menys, solen viure menys, sense megageneralitzar, és clar.

Tu (el personatge protagonista)- De què parlaven?

Autora- Espera! Abans vul carregar-me la imbecilitat d'una treballadora que, i que bé, ha estat despatxada per haver embolicat en safates de plàstic plàtans i també albergínies i altres productes que no ho han de menester.

Tu- Que algú tan curt tingui dret a sou és vergonyós. No deu saber què fer i ha de passar l'estona, serà això, en part? Qui és més imbècil, ella o qui té per damunt?

Autora- Qui ho permetia, fins que no ha estat denunciat, i qui ho duia a terme. També tenen part de culpa els clients que ho deixen passar. Vinga plates de pórex, vinga film transparent! Estupidesa!

Tu- Sí, no esmentis més exemples, sisplau. Ara ho faré jo: un pebrot o un meló o...

Autora- Sí, no cal, no cal seguir.

Tu-I el cap d'un porc decapitat a l'escorxador.

Autora- Calla, que hi ha gent lectora que s'esgarrifa i s'ofèn.

Tu-I què? Penso en el porc, jo.

Autora- Ara anem pel que he escoltat. Ho he anotat tot d'aquella manera...

Tu-Fidelment?

Autora- No responc. Ho saps.

Tu- Si tornes a desviar tema, no t'enfadaràs. Som així, oi?

Tu- Som així.

Autora- Has parlat 'tu' dos cops seguits. Ens hem perdut?

Tu- El fil ha quedat en la conversa xafardejada. Va!

Autora- Cert. Gràcies, autosecretària.

Tu-No estic boja. Sóc una ànima lliure.

Autora- Amb això t'escaqueges o cerques subterfugi de deures, responsabilitats, obligacions?

Tu- I qui diu que, segons quines, ho són? La meva àrea feble has tocat. No sé veure'm l'àura.

Autora- Ximpleries. Torno al que he escoltat. Ai, quin embolic, melic del món.

Tu- I això? Què? Va, la conversa!

Autora- A les teves ordres, perquè em ve de gust. Sóc jutjablement mandrosa?

Tu- La conversa!

Autora- Sencera i seguida. Aquí va, aquí!

Tu- Plega de 'autora' i 'tu'. Continua, prescindint-ne, em plau més. I, t'aviso, no em vinguis ara que si aquell veí té els ous farcits i la gamba salada i que la seva dona té molt de morro.

El monòleg dual et divertia. Ai, calia, doncs, un gairebé 'copia i enganxa' de xerrameques alienes intranscendents, únicament motiu de befa? Així ho consideraves, tossuda.

-Llet de Santa Teresa!

Sí! Vas exclamar. Si sabessin que has reproduït la seva privacitat, te n'esquitxarien. Causarà cremor a la pell, àcida? Provocarà picor? Tiges tallades de plantes ofeses que gotegen i emparate'n, llet de Santa Teresa, llit de llet als capcirons dels dits i sorpresa, l'efecte! Tu les vas tallar, fes-te'n càrrec, les conseqüències són rostres irats i mans a punt de bofetejar o estirar cabells per fer-te arribar els rínxols als peus. Ho creus? Feies que no, que no. Substituiries aquell mal fluïd per la llet daurada, que era bona i -per rodolinejar- estava de moda. Abans, però...què havien dit, en aquell pati, les persones assegudes en ics taula durant i grega moments? Heus-ho ací:

"-...tenen fruita que no val res.
-...poc assortiment, en aquest poble.
-L'especialista m'ha dit que l'èczema es queda fix, com els salaris que no abunden. Ara m'ha receptat una crema balsàmica.
-Qui no té naps, té cols. Et fots, no et sulfuris, Mar. Ai, no em ve de gust cap entrepà. Demanaré croisantets de xocolata. Oh, només em queden dues cigarretes! Allò que deies de la fruita, jo la compro selecta, mai de supermercat. Vaig a una botiga particular, la del costat de la de les especialitats ibèriques. Tots tenen cara de porcs i truges satisfets, hahaha.
Rigué amb la dentadura corrupta, to groc de vòmit, amb greix d'embotits esqueixats criant microbis entre les peces. El tabac aconseguia que fossin restes de restes en mandíbula que les fumava.
-Sí, ja ho sé. Però la verdulera aquella, no m'agrada el seu caràcter. Avui compraré meló, no pas a ella. Què se n'ha fet d'aquella marca tan sentida a la tele, el 'Braño'? Com si hagués desaparegut, enlloc el trobo. Ara només el 'Bullo', aquesta marca. La pell és diferent."


Vas voler carregar-te-la punxant amb el tema èczema. Felicitats: vas saber estar-te silent amb el sarcasme roent a punta de llengua. Com t'estimo!

Alternativament, elles -i un ell- deien, deien, deien...una buidor de pou escurat d'aigua, un pou amb cul líquid d'excrements i paràsits, reflex de tant d'un món malaltís que no desaprenia, que, amb el pretext del progrés i amb la suma de la tecnologia accelerada, involucionava anant tancant la finestra del dia de demà.

"Quan era petit, les llavors dels melons les posàvem a assecar amb sal, per menjar-nos-les- salvà l'home, amb un record agradable. L'home d'aguanta que parlen elles entatxonat entre elles, avorrides a l'ombra a l'ombra d'un parasol i sent estiu...mentre la Terra feia compte enrere."