Cercador
Avís; Mirar al cel pot produir complex.
Un relat de: Misteric- Compartir:
Hi han mes estrelles al cel, que grans de sorra a tota la terra. Molts mes.
El cel, a la nit per tant, hauria de ser ben blanc, per comptes de negre.
són els ulls i el cervell que, amb bona intenció, ens enganyen.
La intel.ligència sempre a mirat al cel, mentre el cofoisme encara dorm.
El caïnisme desperta, de mal humor; dels savis sempre a fet fogueres.
Els nombres i les paraules, són humanes construccions que traspassen
límits nous. A horitzons, fronteres i il.lussions donen concepte.
És per això que mai ses vist per els turons cap arrel quadrada de dos.
De l'arrel quadrada del número quatre, li en diem "dos per dos", però
igualment "menys dos per menys dos"...què podem plantar a un hort,
que faci menys dos metres per menys dos metres?...ai el complex!
El nombre complex; llenguatge de càlcul de distància dels cels.
Frontera del nombre, del mot; espai de dubitatiu entre la realitat
mesurada amb lògica i la fantasia... incommensurable, sempre per venir!
i es que la realitat, sempre supera a la ficció!.
L'univers, pels nombres calculat i per l'experimentació real contrastat.
El multivers, els infinits universos, la infinitat del vers i del revers fa
una tal gran magnitud, que el déu que tal vegada ho hagués fabricat
mai de la vida trobaria el microcòsmic espai per en recordar-se de
nosaltres!
l´Autor
605 Relats
239 Comentaris
205239 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62
Biografia:
La vella inocència es va perdre com es perd avui: Pel coneixement desvinculat de l'amor. Per la manca de respecte al misteri.La nova inocencia es aquella aptitut humana que no espera recompensa, que no hi pensa que pugui haver recompensa, que no pensa en ella, que no li fa falta, i que, si n'hi hagues ens distrauria i convertiria la vida en un instrument per aconseguirun fi diferent d'ell mateixa.
El no saber viure en la inseguretat -i el risc- demostra falta de maduresa espirituali de profunditat espiritual.
Els cors purs no sols veuran Déu, sinó que el "veuen", és adir , veuen la realitat, elque és, l'Esser.
Si una primera temtació seria de voler tornar enrere i recuperar la vella inocència, l'altre temptació fora d'alienar-se de la naturalesa, de creure's superior a ella, el seumonarca absolut. Ambdós extrems ens deshumanitzen.
L'home es aquest estat intermedi, entre l'esser i el no rés.
Raimon Panikkar. Mística, plenitud de vida.
Sent-hi al"no-res" tancaràs la porta a tot el que no és Déu, fins i tot marxaràs de tu mateixa i caminaràs en aquella interior soleta`t[...]enuaga't en el no-rés[...]
Salm (73 [72], 22). Vulgata.
La fosca estava amagada en la fosca. El tot era fluïd i sense forma. Amb aquestes, del buit sorgí l'U pel foc del fervor.
I de l'u sorgí l'amor. L'amor és la primera llavor de l'anima. La veritat d'això la trobaren els savis en llurs cors: cercant en llurs cors amb prudència els savis trobaren aquest lligam entre el ser i no ser.
Qui coneix en veritat? Qui ens pot dir d'on i com sorgí aquest univers? Els déus són posteriors al seu origen: qui sap doncs d'on ve aquesta creació?
Només aquell déu que observa des de el cel superior: no més ell sap d'on ve aquest univers, i si fou creat o no creat.
Només ell ho sap, o pot ser no ho sap.
Rig Veda X. 129
S XIII a.c.
Romanços?
Pot ser si...però com frapan!
si Sòcrates no més sabía que no sabia...
que cony, puc saber jo?
Però vull saber.
No creure, no...
SABER! i viure totalment
Encara que no em pugui valer
"no més" de la raò.
No es pot veure un mitjò, des de dintre .
ni es poden explicar les lletres amb lletres
la intelèqui del mot "flor"
ens aparta de la pròpia realitat de la seva fragància.
La resplandor de la bellesa eterna brilla sobre aquest vast univers i en moments de contemplació podem veure l'Etern en les cosses que passen. Aquesta és la Paraula dels grans vidents espirituals; i tota la poesía, l'art i la bellesa no són més que variacions infinites d'aquesta paraula.
Joan Mascaró.
Traductor a l'Anglés del Bhagavad Gita.
Trad catalana de Elisabet Abeyà