Avinguda.

Un relat de: Epicuri

Neix un torrent de paraules
que corren per les xarxes
socials.

Ara són on abans no hi eren
i tot seguit no se sap on seran.
Ara són removent consciències,
que estaven somortes o pot ser
cercant.

Sobrevingudes paraules, a allò
que fóra essencial.

Tot plaer genera el seu propi
patiment. Els hostes distreuen
del que és i serà l'amfitrió.
Ja abans de les avingudes i
quan les avingudes se'n van.

Comentaris

  • Patiment[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 19-07-2014 | Valoració: 10

    Patiment, tens raó. I et felicito per la valentia d'escriure sobre les xarxes socials i la mare que les va matricular! És un tema que no m'agrada, que ens deixem ensarronar massa ràpid per les noves tecnologies sense valorar-les adequadament, deixant-nos endur per la seva estratègia comercial. Em fan patir, però sobrevisc. I reconec que el meu primer llibre i premi literari important es va produir a través d'una pàgina web. En fi, moltes gràcies per les teves reflexions poètiques i una forta abraçada, amic pensador.

    Aleix

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

429276 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com