Aurora

Feia setmanes que n'Aurora no podia dormir a les nits.
Es despertava enmig de la fosca encalçada pels seus malsons. Ja li passava de petita. De tan en tan aquelles imatges es ficaven entre els seus llençols, quasi sempre malsons clàssics: la mort del pare, un accident en cotxe, les dents que cauen, aranyes...
Però aquells malsons eren diferents, molt diferents:
Desenes de pateres carregades d'immigrants arribaven de matinada a la platja de davant ca seva. A vegades amb infants, altres amb al.lotes embarassades i altres amb cadavers de joves subsaharians. Al somni, n'Aurora nadava i nadava i els intentava ajudar, però ells sempre s'enfonsaven.
Una vegada desperta, al matí, n'Aurora es mirava la platja, quasi deserta durant la tardor, i es tranquilitzava una mica. Però aquells joves, aquella gent, aquells cossos, l'acompanyaven tot lo dia, a la feina a moments encara els veia, i el supermercat els recordava mentre triava els ioguts.
Al cap d'un temps, a la fí, els somnis vàren desaparèixer, però quedà una remor, un pes, una punxada a la panxa si els recordava...
"Com un malestar" diu n'Aurora quan li explica a la seva amiga Elisa aquells somnis. N'Elisa fa anys que està molt ficada en temes d'immigració, i en pocs mesos, de mica en mica ha introduit n'Aurora dins el món del seu somni, un món de negres, un món de dones negres que volen aprendre espanyol, de grups de negres que cerquen un pis de lloguer, negres que fan tallers de cuina del seu pais.
Un petit món amb gent molt alta, un món petit dins la seva ciutat petita. Un món que en dos dies ha fet que el pensament de n'Aurora es torni enorme, infinit, tan enorme i infinit com els noms del llocs llunyans i propers a la vegada -Ouarzazate, Kampala, Nouakchott ,Tambacounda...- que ara ella pot marcar amb el seu índex sobre el mapa sense dubtar.
N'Aurora ha fet el seu món més ample, i amb més colors. Ara tot sembla molt més elastic, més relatiu. Ara fa de mediadora entre la seva petita ciutat i un caramull de paraules noves : immigrant, magrebí, il.legal, sense papers, moro, subsaharià, extranger, musulmà...
Ara, n'Aurora dorm millor a les nits, encara té algun malson, però d'aquells més normals. Pentura dorm millor perquè té uns llavis africans que li tanquen els ulls amb besades cada nit, pentura aquells llavis, aquella mateixa boca que la cridava en somnis temps enrera.