ASSASSINS?

Un relat de: Onica

Bill està condemnat a mort. L'hora s'acosta i està aterrit. No li fa por la mort. L'horroritza la parafernàlia, l'expectació, la humiliació i el patiment de la cadira elèctrica. És per tot això que fa temps que li demana a John, el seu company de cel·la, que no li deixi arribar, que l'ajudi, car ell no és capaç. El vespre del dia abans s'acomiaden i s'abracen. John li promet que no es despertarà. Bill plora d'emoció i agraïment.
John va ser jutjat i condemnat a mort per assassinat. L'hora s'acosta i està aterrit. No li fa por la mort. L'horroritza la parafernàlia, l'expectació, la humiliació i el patiment de la cadira elèctrica. És per tot això que fa temps que li demana a Pete...

Comentaris

  • Impacte[Ofensiu]
    Nurithy | 23-12-2006 | Valoració: 9

    Senzillament... genial.

  • Vaja,[Ofensiu]
    Ligeia | 01-11-2006

    veig que ets tota una (o un) màquina dels retals ultrabreus i amb finals sorprenents.
    Aquest és com aquelles cançons que sempre tornen al principi i no s'hacaben mai.
    Molt original!

  • Espiral!!![Ofensiu]
    El follet de la son | 25-08-2006 | Valoració: 10

    Perdona que no m'estengui més. És un relat impressionant, simplement això.