ARRELATS

Un relat de: arrelats
Tant de bo pogués ploure quan ho necessites. Només ploure. Perquè tenir el poder de decidir el temps que farà demà, o durant la setmana, o en els propers cinc minuts seria injust.

Injust per tots aquells que no comparteixen la necessitat i el desig d’un ruixat purificador. Llamps. Trons. Un vent que bufa fort i doblega els arbres d’un costat a l’altre, i tu els veus des del balcó. A través dels vidres mullats de la finestra, mig oberta. Mentre l’olor de terra mullada comença a escampar-se per tot arreu. Segueixes mirant els arbres. Forçats a doblegar-se, a anar d’un costat a l’altre i recuperar la seva posició inicial a l’espera de noves ventades. No tenen opció de deixar-se. Obligats per naturalesa a no perdre la compostura i mantenir-se ferms. Arrelats al petit tros de vida entre l’asfalt on els ha tocat viure. No poden fugir.

Quan arriba la tardor deixen volar les fulles, i jo deixo volar la imaginació. I soc arbre. I ni la pluja ni el vent, que em doblega, em doblega mai del tot.

Comentaris

  • ducklife | 18-06-2019 | Valoració: 7

    Thank you for sharing this great data for us. Very valuable article. Really increase the value in the way you described everything in this article. Keep up the good work.
    Word Game

  • fondre's[Ofensiu]
    Nil | 20-05-2019 | Valoració: 10

    Aquesta observació teva manta de vegades la he tinguda jo. No! no es poden escapolir els arbres, però si que poden sobreviure en condicions climatològiques summament adverses. Sentir-se arbre, com et sents tu, denota que est una persona de sensibilitat inusual. Nil una abraçada de fullam.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

arrelats

1 Relats

2 Comentaris

119 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
"A Relats" és un perfil d'instagram (@a.relats) on, si tinc temps, penjo allò que escric.

Últims relats de l'autor