Arnau

Un relat de: amour_amer

Quan penso en tot el que em va passar fa uns anys, encara se'm posa la pell de gallina.
Jo encara era un nen, tenia uns vuit anys, més o menys. Era un dia d'hivern, plovia molt, jo tornava de l'escola. Anava corrents perquè no em volia mullar. Vaig girar a una cantonada i em vaig ensopegar amb alguna cosa i vaig caure enterra, amb tant mala sort que vaig endevinar una bassa.
Abans d'aixecar-me vaig alçar el cap i vaig veure que davant jo i avia un home corpulent que em mirava. Anava vestit tot de negre, amb unes ulleres fosques i una barba que li tapava tota la cara. Duia un maletí amb la mà esquerra i la mà dreta me l'oferia a mi.
Li vaig donar la mà i em va dir amb una veu fosca i espessa: Vine amb mi noiet, que tinc un caramel per tu.
En aquell temps, jo encara era un nen molt innocent, com que havia nascut en desembre, era dels menys espavilats de la classe. A part d'això era fill únic i els meus pares sempre me tenia molt mimat.
El que vos contava, quan aquell home me va dir que tenia un caramel, jo em vaig aixecar corrents. Ja no me'n recordava de que m'havia pelat el genoll.
En aquell moment me va venir la imatge de la meva mare quan me deia: Arnau, si algú te dona cosa pel carrer no ho acceptis! Mai saps el que podria ser!
Creuríeu que així i tot en aquell moment vaig seguir l'home i no vaig fer cas en els consells de la mare...
Aquell home, me va dur fins el seu cotxe i me va donar el caramel, li vaig donar les gràcies i quan estava a punt de partir em va agafar pel braç i em va ficar dins el cotxe.
No recordo res més, l'únic que se el que em vaig despertar dins un descampat, no sabia on era. Vaig caminar i caminar, no hi havia ningú, ni cap casa, ni cap animal... res de res.
Però de lluny vaig sentir una veu que cridava: Arnau! Arnau!
L'Arnau era jo, i algú em cridava des de algun lloc.
en aquell moment vaig obrir els ulls, estava a la meva habitació, i era la meva mare que em cridava. Tot havia estat un somni!
Però gràcies a n'aquest somni vaig aprendre que sempre havia de fer cas el que deia la mare.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de amour_amer

amour_amer

2 Relats

1 Comentaris

1226 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Sòc la Marta, de Ciutadella de Menorca, tinc 19 anys, hi sempre m'ha agradat molt escriure. M'agradaria poder compartir les meves ideas amb altres persones, i que em poguessiu donar la vostre opinió.

Últims relats de l'autor