El misteri d'Olav

La història que vos vaig a contar no és una història qualsevol, no és una d'aquelles històries que comencen per "hi havia una vegada..." i acaba per "van viure feliços". Aquesta història no parla de princeses ni de granotes encantades, sinó que parla sobre un misteri sense resoldre.

Fa uns anys una família es va traslladar a un poble de centreuropa anomenat Nitra. Van anar a viure a una casa de camp molt gran i molt bonica, però tenia un inconvenient, que tenia un jardí molt descuidat.

El pare i la mare van decidir que havien de contractar un jardiner immediatament, ja que cap dels dos tenia temps per poder encuidar-se del jardí. El pare havia trobat feina a una petita fabrica de sabates que hi havia al poble, i la mare, tenia prou feina d'anar darrera dels cinc fills que tenien.

La gent d'aquell poble era molt tancada i tímida. Els hi va costar molt poder trobar un jardiner, perquè ningú volia parlar amb els, ni ajudar-los. Però finalment, un home es va oferir voluntari.

Aquell home era molt alt, esquifit i amb la pell blanca com la neu. Era un home d'aspecte molt estrany, vivia tot sol a una caseta de llenya, això sí, tenia el jardí més aclarit del poble.

El cap d'uns dies aquest home, que per cert es deia Olav, va començar a treballa a casa dels Buchan, la família que he anomenat abans.

Olav semblava molt bona persona, però es notava que amagava algun secret, quan li demanaven coses del passat a de la seva família no contestava o canviava de tema, no en volia parla. Semblava que no tenia passat...

Horense, la filla gran dels Buchan, que era una nena de quinze anys molt llesta i espavilada va començar a investigar sobre Olav i el seu misteriós passat. Va anar demanant a la gent del poble, però tothom deia que no sabia res o simplement no contestaven, ningú en volia parlar. La noia cada vegada estava més impacient per saber que s'amagava darrera aquell home tant peculiar. Ella no es va rendir per res i va seguir amb les seves investigacions.

Un dia, després d'escola, va decidir anar al registre del poble a cercar informació i va quedar sorpresa en veure que Olav estava casat i tenia dos fills. Com podia ser que allò fos cert? Si ell vivia tot sol...

Hortense va surti desconsoladament del registre, i per el camí de tornada cap a casa va trobar un vessí i no va poder fer de més a demanar-li que significava allò que acabava de veure. El vessí en veure que la nena estava tant afectada li va explicar que ningú sabia res de la seva família, que feia deu anys que avien desaparegut, i no els trobaven en lloc.


A Hortense se li va ocorre una brillant idea, va decidir, que un dia mentre el jardiner estigues treballant a casa dels Buchan ella aniria a la casa del jardiner en la recerca de més proves.

La noia no s'ho va pensar dues vegades, un dia que no tenia escola va agafar i va partir cap a la casa del jardiner.

Quan va arribar allà, no sabia com entrar a la casa, fins q va veure que una finestra estava mig oberta. Amb una branca va aconseguir fer palanca i acabar-la d'obrir del tot. Es va enfilar com va poder i després va entrar silenciosament. Va registrar tota la casa, però no va trobar cap pista ni cap senyal de que aquell home hagués tingut una família. Ni roba de nen, ni roba de dóna, ni una sola fotografia... res.

Hortense, desepcionada de haver pres aquell risc per no res va anar a saltar per la finestra. Però abans de saltar va tropisar amb una estora que hi avia enterra, la va agafa amb les mans per col·locar-la bé i va veure que davall d'aquella estora s'amagava una porta secreta...

La noia tremolant de nervis, va obrir aquella porta, que portava a un subterrani, va baixar les escales a poc a poc... tot estava fosc, no es veia res, però va notar la presència d'alguna cosa que es movia per allà baix... Hortense se va espantar, no sabia que fer, si cridar o callar. Va ser valenta i va callar... Va passar la mà per la paret freda i rasposa i va trobar una clau de llum, la va encendre i... Allà entre barrots i havia una dóna i dos nois, semblaven mig morts, tenien la cara prima i llarga i no tenien forces... A Hortense li van caure les llàgrimes en veure això. Eren l'esposa i els dos fills d'Olav...
Havia d'anar a cercar ajuda immediatament però no es podia moure, va quedar glaçada...

Però de repent, va sentir una renou darrera seu és va girar i.... Aaaah!