Ara

On esteu?

On us amagueu?

Perquè us amagueu?

On hi sou ara tots vosaltres?

Tots aquells que dèieu que ereu els meus amics?

Tots aquells que em vau prometre que la nostra amistad seria per sempre?



Em deieu que confiés en vosaltres,

ho vaig fer,

quan ploràveu per coses sense sentit,

sense replicar,

sense que m'ho demanéssiu,

us ajudava,

us escoltava,

passava el temps amb vosaltres,

quan pensava que era bonic això de l'amistat,

quan estava volcada al 100% en cadascun de vosaltres,

quan ja tot us anava bé,

vau fugir.



Ara sóc jo!



Ara sóc jo qui necessita d'una amistat,

ara sóc jo qui us necessita,

ara sóc jo qui plora,

ara sóc jo qui no riu,

ara sóc jo qui se sent sola,

i ara... on sou vosaltres?