Ara mateix...

Ara mateix ...

Ara mateix
de rere els vidres estant
assegut, sense fer altra cosa que mirar enlloc
i alhora copsant tot alló que m´envolta
em sento el cos cansat i el cor
i l´anima
i la pensa
sense saber a on anar ni que fer
Vençut.
És dura la existencia ¡

Caldrà esperar a demà i que surti el sol
i obrir de bat a bat totes les portes.