Sota milers d´estels que m´observen

Sota milers d´estels que m´observen.....


Sota milers d´estels que m´observen
reposo del llarg combat de la existencia.

Sota la fosca volta del cel
faig memoria dels dies i les nits.

A cops de patiment
molt lentament
però tenaç
he fet aquest camí
travessant sorrals i mars tumultuosos
escrivint
tot sol
la meva història
i adonant-me que no totes les veritats són certes,
que allà on acaba el cel no hi ha més cel,
només silenci. Silenci i solitud alhora.
Adonant-me que no totes les preguntes
tenen resposta
ni sentit els nostres actes,
que les pases que fem
tot sovint
ens menen enlloc per camins inconeguts
curulls de còdols que ens fan caure.

Els dies i les nits es succeeixen lentament
i jo tinc pressa.
Tinc pressa per arribar enlloc
o tal vegada
per adonar-me que ja he arribat
sota milers d´estels que mñ observen
i no he començat a fer camí
encara.