Ara m'assec i et menteixo.

Un relat de: butxaca

Ara ens trobem, ens mirem, t'asseus el sofà, et porto una cervesa, obro la meva, m'assec.
Ara xerrem de tot i de res, de sentiments profunds de banalitats divertides, et miro.
Ara penso que ahir em vaig ficar el llit amb el teu millor amic, em mires, em culpabilitzo.
Ara em dius que em notes estranya, que a la mirada hi tinc quelcom rar, reacciono.
Ara et dic que no diguis tonteries, que què m'ha de passa, que estic bé, em maleeixo.
Ara em beses i m'abraces, et dic que t'estimo, em somrius i em tornes a besar, em deixo portar.
Ara comentes que des d'ahir no has deixat de pensar en un comentari meu, m'interesso.
Ara em dius que ahir vaig dir que en Jaume em semblava atractiu, em petrifico.
Ara somric forçosament, penso com canviar de tema, em beses, no vull acabar el petó, m'allargo.
Ara rius forçosament i afegeixes que quina tonteria, t'abraço i afegeixo que quina tonteria, respiro.
Ara m'acaricies, fem l'amor, m'abraces, no deixo de pensar amb en Jaume, et corres, em corro.
Ara em sento culpable, penso en deixar-te, no et miro els ulls, somrius, m'angoixo.
Ara tornes a dir-me que em notes dispersa, i preguntes obertament que hem passa, penso.
Ara noto les llàgrimes a punt de sortir-me, noto les galtes roentes, ens mirem els ulls, ploro.
Ara m'abraces, xiuxiueges que m'estimes, i esperes que parli, que m'expliqui, em continc.
Ara busco una excusa, et miro, he trobat la sortida, et dic que m'ofèn que dubtis de mi, m'ofenc.
Ara et sents culpable de dubta de mi, t'abraço, et beso, et disculpes, paro de plora, et beso.
Ara et pregunto que perquè dubtes si t'he demostrat que t'estimo, et miro desafiant, em sorprenc.
Ara em sobta la meva hipocresia i capacitat de mentir, tu has empassat, et sents malament, t'abraço.
Ara et disculpes altre cop, em disculpo per plora per una tonteria, canviem de tema, em relaxo.
Ara fem l'amor, marxes, sorpresa de ser capaç de ser tan hipòcrita em fico el llit, tanco els ulls.
Ara els torno a obrir, faig una perduda a en Jaume, me la torna, m'estimes i jo no, et menteixo.
M'assec, et miro, em culpabilitzo, reacciono, em maleeixo, em deixo portar, m'interesso, em petrifico, m'allargo, respiro, em corro, m'angoixo, penso, ploro, em continc, m'ofenc, et beso, em sorprenc, t'abraço, em relaxo, tanco els ulls, et menteixo.

Comentaris

  • amelie | 21-11-2006 | Valoració: 10

    ei molt bé! m'ha encantat el ritme amb que ho has escrit! et seguire llegint!

    amelie

  • Un altre molt bon relat![Ofensiu]
    pivotatomic | 05-10-2006

    Realment, estic sorprès de no haver-te descobert fins ara i de cap altre relataire m'hagi parlat de tu.

    M'encanta el relat, la seva estructura. La idea de començar cada frase amb "ara" i acabar-la amb un verb i, com a cloenda, repetir tots els verbs finals de frase, fent un resum aconseguidíssim.

    Segueixes fent moltes faltes i posant pocs punts.

    I segueixes semblant-me tot un descobriment.

    Ara m'acomiado i et prometo que et seguiré llegint. Ho acompleixo.

  • Boníssim![Ofensiu]
    Arbequina | 09-06-2006 | Valoració: 9

    El millor que t'he llegit.
    La veritat és que la convinació del "Ara" i els verbs finals, l'he trobat molt enginyosa i efectiva.
    L'estructura, tan original, és molt bona i el final, on reculls tots els verbs finals, un grandíssim final ambigu.
    La temàtica i la manera en que transments els temes que penses també m'ha agradat molt.
    Però... amb el millor amic? M'has fet sentir malament. (És broma)

    Una abraçada.

    Arbequina.

l´Autor

butxaca

6 Relats

16 Comentaris

7804 Lectures

Valoració de l'autor: 8.89

Biografia:
Nascuda en un caloròs agost de mil noucents vuitana-dos. Sòc una persona de butxaca
(petita, passo desepercebuda, però si no hi sòc s'hem troba a faltar), m'encanten els llibres de butxaca (són mès portables) i els relats de butxaca (curts i intensos). No tinc historial d'escriptora però per alguna cosa es comença, no?