Aquest...

Aquest és el meu mon, el meu conscient i el meu inconscient. Aquest és el mon on visc, on sento, on he caigut a causa d'uns errors personals per una banda i aliens al mateix temps. Aquest és el mon que he creat per mi, un mon que només es real per mi, on només jo puc entrar i sentir-ne el dolor que provoquen les flames d'una hipocresia irracional, una hipocresia innata, absurda i sense sentit comú.
Aquí és on amago els meus més preuats tresors, sentiments i emocions, on a poc a poc es consumeixen en un mar de foc fins a quedar destruïts. No sense deixar rastre, sinó deixant un buit dins meu, un buit que només omplen les cendres d'allò passat, el qual ara mateix no te cap valor moral útil.
Unes sensacions que mai no tornaran a ser el que eren, unes sensacions oblidades per un cor que havia estat encès i ara ja n'ha esdevingut cendra i només hi resten unes flames que ja han consumit tot el que hi havia, tanmateix resten enceses i més vives que mai, però no son les flames de la felicitat i del plaer, sinó les flames de l'agonia, el dolor i el patiment, unes flames que no s'apaguen ni amb el més profund desig, només s'apagaran quan aquest cor maleit deixi de bategar, deixi de funcionar i al mateix temps deixi de mantenir un mon en flames absurdes que no cremen res, ja que està tot abrasat i calcinat de tal manera que només hi queden unes cendres inexpugnables i unes flames incapaces de guarir res

Tanmateix, deixem-ho estar...