Aquell Nadal

Mai podré oblidar aquell Nadal que vam passar junts. Va ser el millor Nadal que he passat en la meva vida, és el millor record que conservo guardat en un racó molt especial del meu cor.
Els Nadals que he passat després d’aquell han estat freds, molt freds. T’he trobat a faltar tot aquest temps, de fet, encara ho faig.
T’estimava, t’estimo, i tu també m’estimaves, i fer-ho, estimar-me, va ser el millor regal que mai m’han fer per Nadal. Tan sols vam estar junts dues setmanes, que m’hauria agradat que duressin tota una eternitat. No importa la durada del temps que ens vam estimar, sinó la intensitat de l’amor.
Dues setmanes plenes d’il•lusions, alegries, amor, molt d’amor. Cada instant que passava al teu costat em sentia més viva, més persona.
Totes les nits, des de la teva absència les he passat somiant amb tu.
Com hauria desitjat conèixer-te abans i poder viure junts el temps de vida que et quedava! Quan vas morir, em va costar creure que no m’havies dit la veritat. Semblaré molt egoista, però et dono les gràcies per no haver-ho fet. Per deixar que t’estimés plenament, sense pensar en el poc temps que et quedava, bé, que ens quedava, perquè quan es va acabar la teva, una part de la meva va morir amb tu.
T’estimo i t’estimaré sempre...