Ànimes perdudes en l'abisme (storm)

Un relat de: Vesna

Suau mirada que em trasllada
a paratges mai abans visitats.
Llàgrimes, paraules, soledat.
L'esperança del retorn sempre esperat.


Un fil massa prim per sobreviure
el fred d'un hivern mai desitjat


Regal d'una intensa melodia
que recorda, evoca cada instant
les ones del mar que uneix i separa
milers d'ànimes perdudes en l'abisme.


Espurnes de gratitud
decoren el blau del cel,
ansioses per descobrir
els secrets que amaga cada sentiment

Comentaris

  • L'hivern[Ofensiu]
    bufanúvols | 27-12-2007 | Valoració: 10

    Este és la meua estació. Jo sóc de suar molt i la calor m'aixafa, em tomba. Descobreix les olors de l'hivern, la seua solitud glaçada (caram, això pareix un anunci de la tele!). La seua impertinent xafogor, també.
    M'agrada com escrius. De fet, m'agrada que s'escrigue sobre els sentiments i tu ho fas magistralment.
    Endavant!

l´Autor

Vesna

165 Relats

329 Comentaris

239523 Lectures

Valoració de l'autor: 9.51

Biografia:
The sea will crowd us with lovers at night
There's nothing like this built today
You'll never see a finer ship
Or receive a better tip in your life