Àngel

Un relat de: Trossets del que penso

Jo tinc una àngel sense ales,
que cada dia intenta volar,
i el seu somriure és la cura,
que em guareix de tots els mals.
Els seus ulls són la innocència,
del que comença a mirar,
el món que a fora l'espera,
i que algun dia el farà plorar.
Les seves llàgrimes,
el dolor,
que una mare mai voldrà.
El meu àngel no té ales,
però això no li impedeix portar,
la màgia als que s'estima,
i el seu riure contagiar.
Per un minut, per a ell,
vendria l'eternitat.
I em sortiria barata,
comparada amb l'amargura,
de no tenir-lo al meu costat.
El meu àngel no té ales,
però segur que mai caurà.
Les meves mans seran,
mentre pugui respirar,
la força que el sostindran,
d'aquí al més enllà.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer