Anant a tu

Anant a veure’t sentia
un voler deixar de ser,
per agregar-me a tu,
fluir per la teva sang
o habitar-te en qualsevol fragment.
Amb curiositat i completa confiança
imaginava aquest ser tu
i les coses que fas, les que somies,
i cadascuna de les teves vibracions
i dels teus moviments.

I en aquesta claudicació profunda,
al fer l’amor després,
una escala de plaer va portar-me
a un cel d’amor transcendent
més enllà de mi, de tu,
dels dos, de tots
a l’espai que resol les recerques
i els anhels del món.

-o-

Gaudia de la plenitud perfecta,
i com un pas enrere vaig recordar el teu nom
i a l’instant ja lluitava per la vida fent entrar
la meva ànima en el cos:
Respira, respira!!!

Lentament la voluntat de viure
pren les regnes del meu jo.

No vaig poder explicar-me,
De fet ni ho vaig intentar
Només vaig dir-te entre boires
que no podia respirar.

Van caldre mesos per trobar paraules
i anys per poder cridar
Que cal deixar tots els noms enrere
Per en l’amor, de ple, tornar a restar.