Aná Catalaní

Aná Catalaní

Neixes on el Sol et rep,
cada matí,
on la mort i la nit no t'abracen.
Neixes als mars, als deserts,
als rius, a les muntanyes,
a cada pas,
a cada mot,
amb cada encaixada,
amb cada petó,
a la terra llaurada,
al ciment,
fins i tot al record,
i al somni.
Pots néixer sempre,
sempre que la vida et deixi.
Estima doncs,
estima els teus peus
i les seves petjades,
i la terra que trepitjaràs.
Estima el vent,
i l'onada,
que omplen de sorra
els buits que tu deixes.
estima els teus peus
i els peus dels que amb tu caminen,
dels que corren,
dels que s'arrosseguen,
dels que només es creuen.
Estima
i odia sols els que trepitgen.
La Terra et besa els peus
quan fas camí,
pas a pas,
doncs a cada segon t'està parint.
Crida!

Crida Pachamama!
i plora,
plora, doncs estima.
Sukran
Ummun
Sukran