Amors de paper

L'aire és ple d'amor i no se si això es un somni, i no sé si tot és un miratge, si el que veig es veritat.
Ja he arribat a Plaça Catalunya, aquí l'aire és diferent, potser és per l'amor que la gent allibera, o potser per la contaminació, en tot cas això als enamorats no els importa. A ells els importa més fer-se petons, abraçar-se, somriure i fer-se somriure en general, coses d'enamorat, vaja.
Un impuls em fa mirar al cel, per sobre el meu cap vola un llibre, li ha caigut una frase... Pobre de l'home al que li regalin aquest llibre incomplet.
La frase va perdent alçada i amb els moviments que el vent l'incita a fer sembla que balli una sardana, sembla tímida però també és curiosa perquè s'apropa a mi, estiro el braç i l'agafo, a veure que diu: "I allà, entre els monstres de la meva por, sota la lluna envejosa i l'immens cel, et vaig dir que t'estimava, i tu, tímida, em vas besar. Els monstres van desaparèixer" Vaja.. era tan previsible que seria alguna frase de poeta enamorat, en aquestes èpoques tothom te pressa per enamorar-se.
De tota manera, això no és cap excusa perquè gran part dels escriptors facin obres d'amor enllaunat, artificial, aquest amor no existeix! I en el cas de que existís, no crec que ningú volgués un amor perfecte, de color rosa, no ens agrada la monotonia. El divertit de les relacions són les reconciliacions! Amb les seves ganyotes juganeres, les "baralles" que acaben amb petons..
El clàxon d'un cotxe em fa baixar dels núvols de la meva reflexió, és curiós, estant allà dalt amb vistes d'enamorat he pogut comprovar que realment l'aire si que és ple d'amor, d'amor somiat, de desitjos i sobretot de llibres, de llibres portadors de frases com aquesta, que amb sort farà somriure a algú, i que tenen com a punt una rosa premsada.