Amor de bèstia a un llir

Nascut entre cards floreix un llir i tot robust s'alça,
però la meva presencia l'intimida i tímid descendeix.
M'amago entre arbres en la nit i tot robust s'alça,
però capta el meu olor a bèstia i espantat descendeix.

A la matinada aniré al meu amor i tot robust s'alçarà,
aferrat al sòl i ni el fred de la matinada el farà descendir.
Els dubtes venen a mi, i si li declaro el meu amor s'alçarà?
jo l'estimo i espero reciprocitat o si no em farà descendir.

Van passar les estacions i un dia fosc ja no s'alçava,
em vaig apropar i semblava que per la nit havia descendit.
Em penedeixo de no haver-li declarat el meu l'amor.

O mon llir, quan t'estimo, fes-ho per mi alçat!
Sabia que no s'alçaria i la seva mort em va fer descendir,
allà vaig llir, espera'm! Faria el que fos pel teu amor.